DE MAL EN PITJOR

El conflicte entre Israel i Palestina ara ja no té una discussió possible, s'ha complicat amb cúmul de despropòsits, però a vegades la crueldat dels fets, assassinats i bombardejos són inversament proporcionals a la seguretat i fortalesa d'un mateix. Tenim un govern isrealià a la deriva, un exèrcit ferit d'orgull, uns líders de Hamas inconscients i un buit de poder als USA. Tot això és un combinat massa perillós i explosiu per a la franja de Gaza.

GUANYAREM TOTS

Ningú dubta que una negociació sobre el finançament de Catalunya pels propers anys és una negociació dura i complicada. El nou Estatut marcà uns criteris i una data, el 9-8-2008, en què l’Estat havia de presentar una proposta.

Tot i que la proposta s’ha presentat, aquesta no ha convençut gaire ni a la Generalitat ni als partits catalans. Tothom convindrà, tanmateix, que és millor arribar a un bon acord, encara que aquest tardi en arribar i superi la data anunciada per l’Estatut.

Durant aquest temps de converses difícils Estat-Generalitat, cal donar un vot de confiança a l’actual Govern i al seu president, José Montilla, tot donant-li ple suport en la seva posició de fermesa.
És innegable el seu interès en defensar els interessos de Catalunya. I és d’alabar el seu interès en integrar Govern, partits, agents socials i entitats civils en la búsqueda de la màxima força política catalana a Madrid.
Quina diferència d’altres èpoques on CiU desde la Generalitat menyspreava el concurs de la resta de forces polítiques, i el pujolisme regnant es creia l’únic defensor del país.

No obstant, és de lamentar el “tacticisme” d’alguns partits en intentar desgastar el Govern mentre dura aquesta complexa negociació. El gran especialista de les tàctiques de desgast és el senyor Artur Mas, artífex de l’acord de finançament entre CiU i PP al 2001, i que ara tothom defineix de “clarament insuficient”.

Per tot plegat, fóra bo que tots tinguem paciència i confiem en la força negociadora també d’un home cabal en aquest assumpte com és Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances, per tal d’aconseguir un excel.lent acord de finançament per Catalunya. El PSC com a partit hi és al darrera i no té cap dubte de les seves forces ni dels compromisos del President Zapatero.

Vergonya...!

Resulta curiós que el PP se sumi ara a la majoria de partits catalans en defensa d'un millor finançament...

Retirin, si us plau, abans, el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut que preveu aquest millor finançament!!